HISTÒRIA I VALORS

 
 
 

          Les bitlles, com qualsevol altra manifestació de cultura popular, s'han integrat en la vida social de molts pobles i de diverses cultures. Aquest joc s'ha acomodat, de sempre, en el Ileure de la gent, hi ha reflectit les seves particularitats i ha esdevingut un mirall de les seves formes de ser i d'entendre la vida. Si bé les bitlles són universals, han assumit les particularitats de cada cultura i s'han convertit aixί en patrimoni de cada poble. Aquest aspecte s'ha fet present al nostre paίs ja que el joc de bitlles ha recollit moltes de les peculiaritats de la nostre gent.

                  Fent una breu observació dels jocs populars practicats a l'aire Iliure, es pot  comprovar que d'entre tots en sobresurten dos, tant per la difusió aconseguida com per la seva popularitat : el joc de la pilota i les bitlles. Aquesta informació pot sembler temerària, en especial pel que fa a les bitlles. No obstant això, només cal recórrer a la diversa documentació apareguda de fa més de 600 anys per constatar que la seva influència en el Ileure del poble era prou forta per tenir-la en consideració. Les bitlles, dins i fora de Catalunya, han tingut una difusió popular que avui pot semblar une Ilegenda.

          Malgrat això, tret d'aquestes normatives de conducta social esmentades, la falta d'informació escrita sobre el joc de les bitlles ha creat la necessitat de recórrer a la transmissió oral. Aquesta ens remet a la memòria personal de la gent gran, amb el perill que suposa la fragilitat de la memòria. Com diu el professor Pere Lavega al seu Ilibre La lifúrgia de les bitlles; "Cal sensibilitzar-nos per fomentar investigacions i recerques destinades a recuperar el nostre patrimoni lúdic, si en poc temps no s'impulsen inquietuds d'aquest tipus, els avis desapareixeran i amb ells una part molt rica dels nostres orίgens, de la nostre identitat cultural".

          Esbrinar l'origen de les bitlles és una tasca pràcticament impossible. Per les seves caracterίstiques -joc de Ilançament i punteria, senzillesa del joc i els seus elements- et podem situar a l'alba de la civilització. L'egiptòleg Sir William Matthew Flinders Petrie data la seva antiguitat al 3300 aC. Sobre la base del descobriment a Nagada (Egipte) l'any 1895 d'elements d'un possible joc de bitlles. Aquest origen nilòtic també és defensat per altres historiadors.

          També hi ha qui identifica els seus orίgens amb la Polinèsia i Malàisia, d'altres advoquen per un origen grecorromà. En tot cas és evident que la seva pràctica és força allunyada dels temps actuals.    

          Malgrat tot tenim la certesa que les bitlles varen experimentar una forta dimensió popular en plena edat mitjana. A Catalunya tenim dos antics documents que acrediten aquesta dimensió popular a casa nostra: el de Torroja (el Priorat) del 1376 i el d’Igualada (I’Anoia) del 1402. En aquests documents s'hi troba tot un ventail de possibilitats que ajuden a comprendre les caracterίstiques socials del joc de bitlles.            

          Fins l'any 1939 les bitlles formaven part del Ileure del poble ras, juntament amb les cartes. Tots dos havien esdevingut un joc d'apostes.